i Bartomeu Amengual i Andreu | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bartomeu Amengual i Andreu

dret dr i periodisme period
Periodista i advocat.
Felanitx, Mallorca, 1866 — Barcelona, 1961

Començà a escriure en “El Felanigense”. Traslladat a Barcelona des de Palma, on havia estudiat el batxillerat, hi estudià dret tot escrivint a “La Vanguardia” (1889-95) i al “Diario de Barcelona” (1895-1905), mentre enviava cròniques a “La Almudaina” que feren un gran impacte a les Illes. Col·laborà, també, en múltiples publicacions: “La Veu de Catalunya”, “The Daily Mail”, “Economia i Finances”, “Revue Économique Internationale”, etc. Els seus principals articles han estat recollits en l’obra El optimismo que debemos tener (1924), i en el fullet La indústria de los forasteros (1903), amb pròleg de Joan Alcover. El 1902 fou nomenat secretari de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona, càrrec que ocupà fins el 1957. Durant els primers anys d’ocupar el càrrec renovà totalment la Cambra de Barcelona, i la seva obra Organización Corporativa oficial de los Comerciantes e Industriales en el extranjero (1910) insistia en el seu caràcter obligatori; aquesta obra serví de base a la reforma que l’any següent havien de sofrir les Cambres. Escriví nombrosos informes, entre els quals sobresurten el de Zonas neutrales (1903), que ajudà a l’establiment d’una zona franca al port de Barcelona, i els que propugnaven una universitat comercial. Ocupà diversos càrrecs en organitzacions econòmiques com el Consejo de Economía Nacional de Madrid, i la Societat d’Atracció de Forasters, de Barcelona, que fundà el 1907 (sempre en connexió amb la Cambra de Comerç, d’on era el millor representant). El seu proteccionisme moderat limità el ressò de la seva influència al Principat.

Col·laboració: 
EuGi
Llegir més...