Exercí deu anys a Madrid (1856-66), on fou secretari de l’Academia Nacional de Medicina i un dels organitzadors més importants del Primer Congreso Médico Español (1864). Des de l’any 1866 exercí a Girona, on fou, cap a la fi de segle, el metge de més anomenada. Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a l’hipocratisme (1858-59) i a la toxicologia del treball (1857). Escriví també obres literàries i històriques: Don Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV.