Fou dirigida per Josep Carbonell i Gener, el qual comptà amb un equip de redactors integrat, entre d’altres, per J.V. Foix, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch, Magí A. Cassanyes i, més tard, Salvador Dalí. Gaseta lleugerament localista, esdevingué aviat una de les millors revistes peninsulars d’avantguarda, entenent aquest mot en sentit ampli. Així, acollí les tendències que “representessin una aportació a l’estètica moderna” —expressionisme, cubisme, superrealisme, etc—, a la difusió de les quals contribuí considerablement i amb esperit obert, ja que permeté que Dalí i Montanyà o Gasch i Cassanyes hi defensessin amb la màxima llibertat actituds diferents, fins i tot contradictòries. A més de fomentar l’ambient de polèmica, que traslladà àdhuc fora de la revista (a remarcar la sostinguda entre Gasch i Cassanyes sobre les tendències en l’art contemporani), mantingué relacions estretes amb la generació castellana del 27 (García Lorca, per exemple, hi col·laborà) i dedicà algun número a temes com la cultura occitana. Ajudà també al descobriment de figures catalanes (Dalí, etc) i a introduir-ne d’estrangeres (Péret, Éluard, etc).