Representà una treva en la política expansionista de Napoleó. Gran Bretanya tornava els territoris conquerits —entre ells Menorca— però es quedava Trinitat i Ceilan. França abandonava Roma, Nàpols i Portugal, i hom garantia la independència de les illes Jòniques i de Portugal. Com a conseqüència del tractat, el 16 de juny de 1802, Joan Miquel Vives, capità general de Mallorca, prengué possessió de l’illa de Menorca en nom de Carles IV d’Espanya, amb la qual cosa s’acabà la tercera i darrera dominació britànica de l’illa. Tanmateix, gran part dels acords no foren duts a terme i el maig de 1803 recomençà la guerra.