i Lluís d’Amigó i Ferrer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís d’Amigó i Ferrer

història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic.
Massamagrell, Horta del Nord, 1854 — Godella, Horta del Nord, 1934

Fou caputxí i bisbe de Sogorb. En ingressar a l’orde a Baiona (1874) es canvià el nom de Josep Maria pel de Lluís. Fou un dels restauradors dels caputxins a Castella; de nou a València, esdevingué provincial. El 1907 fou elegit bisbe titular de Tagaste i administrador apostòlic de Solsona. El 1913 passà a regir la diòcesi de Sogorb. La seva obra pastoral estigué orientada cap a la formació religiosa de la joventut i la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris i els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots. El 1914 fou elegit senador per la província de València. Fundà a Massamagrell els terciaris caputxins de la Mare de Déu dels Dolors (1889), introductors de les escoles de reforma, i a Benaguasil (Camp de Túria) les teresianes caputxines de la Sagrada Família (1885).

Col·laboració: 
JBa
Llegir més...