Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia (1502-04) i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat. A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge.
El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum, un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament; és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco. L’any 1503 edità la versió del frare dominicà Tomàs Durà del text escolar Aritmetica et geometria de Thomas Bradwardine. Contrari en un principi als mètodes d’ensenyament de Nebrija —aconsellà en aquest sentit el seu deixeble Lluís Vives—, evolucionà fins a publicar a Barcelona Introductio ad artem grammaticam (1514), dedicada a Alfons d’Aragó, bisbe de Tortosa, breu gramàtica que explica el mètode de Nebrija i que inclou alguns exemples en català, però sempre com a llengua subsidiària del llatí.