Emigrà a Israel el 1936. Estudià en una escola religiosa. Publicà, entre d’altres, els reculls de poemes Aḥšaw u-ba-yamim ha aḥerim (‘Ara i en altre temps’, 1955), Širim 1948-1962 (‘Poesies’ 1948-62, 1963), Aḥšaw ba-ra'aš (‘Ara enmig del soroll, 1968), Amen (1977), Aḥšaw ba-ra'aš i ·alwà gědolà (‘Una gran pau’, 1980). Influït per diversos autors europeus, introduí en la poesia hebraica el to irònic i iconoclàstic, el llenguatge col·loquial i la imatgeria tecnològica (a l’estil de T.S.Eliot), que el convertí en un dels pioners de la literatura hebraica contemporània, especialment pel seu contingut antièpic i desmitificador que nega la prioritat de l’aventura col·lectiva i el caràcter sagrat de la reconstrucció nacional i qüestiona el passat i la tradició. Aquesta revolta té també el seu vessant formal en la contestació a la llengua normativa i la mètrica rígidament codificada. Escriví també contes i novel·les: Lo me-'aḥšaw we-lo mi-kan (‘Ni d’ara ni d’ací’, 1963). El 1980 li fou atorgat el premi Israel de poesia. Ha estat traduït a diverses llengües (en català n'hi ha una Antologia del 1972).