D’origen obscur, adquirí relleu a partir de la dinastia XI, en la qual ja apareix associat al Sol (Amon-Ra). La seva història ulterior demostra la interrelació existent, a l’antiguitat oriental, entre un territori i la seva divinitat principal. Déu només de Tebes durant el segon Període Intermedi, passà al primer pla arran de la victòria dels tebans sobre els hikses i ocupà un lloc de privilegi en el panteó, a més d’ésser déu nacional, a partir de l’expansió de la dinastia XVIII, tebana, a Síria-Palestina i Núbia.
Aquest fet repercutí en el camp religiós (fou dotat d’una complexa teologia, una barreja de les ja existents, i s’enriquí la personalitat de la tríada tebana, integrada per ell, Mut, la seva esposa, i Khonsú, fill d’ambdós), artístic (hom bastí grans construccions en honor seu, com Karnak i Luxor), però sobretot en l’econòmic (a la dinastia XX, Amon controlava, a més de molts altres béns, 81.322 serfs, 421.362 caps de bestiar i 2.393 km2 de camps) i en el polític (el seu clergat, presidit pel “primer profeta” o summe sacerdot, esdevingué un dels principals grups de pressió i, de fet, a partir de la dinastia XXI, governà l’Alt Egipte).
La influència d’Amon, palesa igualment en l’onomàstica i en els oracles que emetia, començà a minvar a partir de la Baixa Època, quan s’imposà el culte dels animals sagrats, com el d'Apis. Era representat amb figura humana.