El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon (segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica). S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples (un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions) i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’elles amb jeroglífics (de final de la dinastia XXVI al segle III dC, o època romana).