i Ángel María Amor Ruibal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ángel María Amor Ruibal

filosofia filos
Pensador gallec.
San Verísimo de Barro, Pontevedra, 1870 — Santiago de Compostel·la, 1930

Doctor en filosofia i teologia i professor de dret canònic a Santiago. Primer s’especialitzà en filologia ( Introducción al estudio de la lingüística europea , 1900; Problemas fundamentales de filología comparada , 1904-05), però posteriorment es dedicà a la filosofia. Malgrat que fou una figura aïllada, la seva obra s’insereix en el moviment de renovació de l’escolàstica del final del s XIX./> Amor Ruibal criticà la filosofia moderna pel seu desconcert i la seva incapacitat per a elaborar una ontologia, desconcert que podia superar l’escolàstica; però per a això calia que aquesta s’alliberés del platonisme que ha determinat una concepció abstracta i dualista. Elaborà una concepció orgànica i jeràrquica de l’univers. Entre d’altres obres, escriví Doctrina de Santo Tomás sobre el influjo de Dios sobre las criaturas y sobre la ciencia (1900), Los problemas fundamentales de la filosofía y el dogma (1900-45).

Llegir més...