i castellania d’Amposta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

castellania d’Amposta

Sumari de l’article

Nom amb el qual ha estat coneguda lala Castellania
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalano-aragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.

Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta. A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa (dita comanda d’Amposta). L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania. Amb la dissolució de l’orde del Temple (1312), els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers. Aquests es reorganitzaren i, a partir del 1319, només depengueren del castellà d’Amposta les cases del regne d’Aragó (inclòs el monestir d’hospitaleres de Sixena), les cases del Principat a la dreta de l’Ebre (comandes d’Ulldecona, la Sènia, Horta de Sant Joan, Vilalba dels Arcs i Ascó i l’antiga batllia de Miravet —dita “castellania d’Amposta"—). Amb la resta de les cases del Principat i amb les del regne de Mallorca (incloses les dels comtats de Rosselló i de Cerdanya) fou creat el gran priorat de Catalunya. La castellania d’Amposta subsistí teòricament fins l’any 1851, en què, extingit l’orde, renuncià el darrer castellà Francesc de Paula de Borbó.

Castellans d’Amposta

1154 Ramon Berenguer IV

1157-1158 Gaufred de Bresol

1164-1165 Arbert de Petra

1170 Pere de Besora

1173 Ramon de Verdú

1174-1178 Alfons

1179-1180 Bernat d’Altés

1180-1182 Ermengol d’Aspa

1184 Pedro Ximén de Luna

1185-1188 García de Lisa

1188 Pedro López de Luna

1188-1198 Fortún Cabeza

1198-1200 Martín de Aibar

1201-1205 Ximén de Labata

1206-1211 Martín de Andos

1213 Berenguer de Miralles

1216-1217 Ramon d’lscles

1218-1221 García Artiga

1221-1227 Folc de Tornell

1225 Bermon de Montearenyo

1228 Ramon d’Alsamora

1230-1244 Hug de Folcalquier

1245 Guerau Amic

1246-1252 Pere d’Alcalà

1253-1254 Pere de Granyena

1255-1258 Guerau Amic

1261-1264 Guiu de la Guespa

1276-1282 Ramon de Ribelles

1286 Galceran de Timor

1289 Berenguer d’Almenara

1299-1301 Ramon de Ribelles

1306-1309 Pere de Soler

1314 Ramon d’Empúries

1316-1319 Martín Pérez de Oros

1328-1341 Sanç d’Aragó

1346-1376 Juan Fernández de Heredia

1379-1392 Martín de Lihori

1397-1409 Pedro Rodrigo de Moros

1415 Berenguer de Castelló

1417-1420 Gonzalo de Funes

1420-1421 Pedro de Liñán

1421-1427 Dalmau Ramon de Xetmar

1433-1444 Joan de Vilagut

1446-1461 Pere Ramon Sacosta

1475-1479 Bernat Hug de Rocabertí

1488-1490 Pedro Fernández de Heredia

1492-1496 Diomedes de Vilaragut

1505-1506 Lope Díaz de Escorón

1506-1517 Joan d’Aragó

1518-1519 Francesc de Montserrat

1522-1524 Jeroni Canell

1535 Joan d’Aragó

1560-1564 Miguel Juan del Castellar

1570-1573 Luis de Talavera

1583 Francisco de Pomar

1594 Lucrecio del Poyo

1600 Jerónimo de Foces

1602 Frederic de Meca

1605 Martín de Ferreira

1625 Felipe de Bardaxí

1649 Jerónimo de Medina

1655-1658 Vicent Carròs

1664 Jaume de Bellvís

1674-1702 Pedro Dávalos Maza y Rocamora

1717 Félix de Ayerbe

1723 Gaspar de la Figuera

1732-1755 Manuel de Sada y Antillón

1765-1774 Miguel Doiz

1776-1787 Vicente de la Figuera

1790-1791 Antonio Lores

1796-1798 Pérez de Sarrión

1827-1851 Francesc de Paula de Borbó

Col·laboració: 
APl
Llegir més...