castellania d’Amposta

la Castellania

Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.

Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta. A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa (dita comanda d’Amposta). L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania. Amb la dissolució de l’orde del Temple (1312), els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers. Aquests es reorganitzaren i, a partir del 1319, només depengueren del castellà d’Amposta les cases del regne d’Aragó (inclòs el monestir d’hospitaleres de Sixena), les cases del Principat a la dreta de l’Ebre (comandes d’Ulldecona, la Sènia, Horta de Sant Joan, Vilalba dels Arcs i Ascó i l’antiga batllia de Miravet —dita “castellania d’Amposta”—). Amb la resta de les cases del Principat i amb les del regne de Mallorca (incloses les dels comtats de Rosselló i de Cerdanya) fou creat el gran priorat de Catalunya. La castellania d’Amposta subsistí teòricament fins l’any 1851, en què, extingit l’orde, renuncià el darrer castellà Francesc de Paula de Borbó.

Castellans d’Amposta

1154 Ramon Berenguer IV
1157-1158 Gaufred de Bresol
1164-1165 Arbert de Petra
1170 Pere de Besora
1173 Ramon de Verdú
1174-1178 Alfons
1179-1180 Bernat d’Altés
1180-1182 Ermengol d’Aspa
1184 Pedro Ximén de Luna
1185-1188 García de Lisa
1188 Pedro López de Luna
1188-1198 Fortún Cabeza
1198-1200 Martín de Aibar
1201-1205 Ximén de Labata
1206-1211 Martín de Andos
1213 Berenguer de Miralles
1216-1217 Ramon d’lscles
1218-1221 García Artiga
1221-1227 Folc de Tornell
1225 Bermon de Montearenyo
1228 Ramon d’Alsamora
1230-1244 Hug de Folcalquier
1245 Guerau Amic
1246-1252 Pere d’Alcalà
1253-1254 Pere de Granyena
1255-1258 Guerau Amic
1261-1264 Guiu de la Guespa
1276-1282 Ramon de Ribelles
1286 Galceran de Timor
1289 Berenguer d’Almenara
1299-1301 Ramon de Ribelles
1306-1309 Pere de Soler
1314 Ramon d’Empúries
1316-1319 Martín Pérez de Oros
1328-1341 Sanç d’Aragó
1346-1376 Juan Fernández de Heredia
1379-1392 Martín de Lihori
1397-1409 Pedro Rodrigo de Moros
1415 Berenguer de Castelló
1417-1420 Gonzalo de Funes
1420-1421 Pedro de Liñán
1421-1427 Dalmau Ramon de Xetmar
1433-1444 Joan de Vilagut
1446-1461 Pere Ramon Sacosta
1475-1479 Bernat Hug de Rocabertí
1488-1490 Pedro Fernández de Heredia
1492-1496 Diomedes de Vilaragut
1505-1506 Lope Díaz de Escorón
1506-1517 Joan d’Aragó
1518-1519 Francesc de Montserrat
1522-1524 Jeroni Canell
1535 Joan d’Aragó
1560-1564 Miguel Juan del Castellar
1570-1573 Luis de Talavera
1583 Francisco de Pomar
1594 Lucrecio del Poyo
1600 Jerónimo de Foces
1602 Frederic de Meca
1605 Martín de Ferreira
1625 Felipe de Bardaxí
1649 Jerónimo de Medina
1655-1658 Vicent Carròs
1664 Jaume de Bellvís
1674-1702 Pedro Dávalos Maza y Rocamora
1717 Félix de Ayerbe
1723 Gaspar de la Figuera
1732-1755 Manuel de Sada y Antillón
1765-1774 Miguel Doiz
1776-1787 Vicente de la Figuera
1790-1791 Antonio Lores
1796-1798 Pérez de Sarrión
1827-1851 Francesc de Paula de Borbó