Les ruïnes del santuari foren descobertes per arqueòlegs anglesos a mitjan segle XIX; el British Museum i el museu de Madràs, entre d’altres, conserven col·leccions de relleus procedents de les excavacions. El monument més important és la gran stūpa, que segueix el model de les de Sānchī, i és recoberta de rics revestiments esculpits. A les parts exemptes d’escultures sembla que hi havia aplicacions d’estuc policromat i daurat. Les escultures, d’un naturalisme profund i luxuriant (Triomf de Buda sobre l’elefant Nālagiri), són de l’època d’apogeu (150-320 dC) i semblen influïdes per l’art romà. Els personatges, presos tant individualment com en grup, són de proporcions allargades i esveltes i són animats d’un dinamisme nou, que revela una evolució dels cànons tradicionals i preludia l’art gupta.
Ruïnes de la gran stūpa d’Amarāvatī
Han Jun Zeng (CC BY-SA 2.0)