i Anacreont | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Anacreont

poètica poètica
Poeta grec, fill de Skitines de Teos.
Teos, Jònia, mitjan segle VI aC — Teos, Jònia, mitjan segle VI aC

La invasió de les ciutats jòniques de l’Àsia Menor per part dels perses obligà els seus a refugiar-se a Abdera, ciutat on visqué un temps. Entre els anys 537 i 520 sojornà a la cort de Polícrates de Samos i, a la caiguda d’aquest, inicià una vida errant que es resolgué en establir-se, cap al 518, a la cort pisistràtida d’Atenes. Hom no conserva notícies d’ell a partir de la caiguda d’Hiparc (514), però la tradició afirma que morí a 85 anys en algun lloc de l’Àtica. Amb la seva poesia, de la qual resten 170 fragments molt breus i que es veié condicionada a l’acceptació del règim polític de les tiranies, trasllada al domini jònic la lírica monòdica eòlica. Abomina la guerra i canta el vi i l’amor tant homosexual com heterosexual. En la seva obra sobresurten la ironia i un fort erotisme, reflectit amb delicadesa i preocupat per la mesura.

Col·laboració: 
MBa
Llegir més...