i Anales de la Corona de Aragón | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Anales de la Corona de Aragón

Portada de la primera part dels A nales de la Corona de Aragón (1562)

història hist
Història dels regnes de la corona catalanoaragonesa de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita.

Aquest, nomenat cronista del regne d’Aragó el 1548, es dedicà a la investigació històrica en els arxius de tots els regnes de la corona, especialment a Barcelona i a Saragossa. Fruit del seu treball foren els Anales . Molt en contacte amb l’arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí, aquest li revisà el text i influí en l’enfocament d’alguns episodis. L’obra, en la seva estructura, imita els Annals de Tàcit, del qual Zurita era admirador. El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises. Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la corona d’Aragó des del s VIII fins a la fi del segle XV. Els altres 10 formen la Historia del rey Fernando el Católico , i foren publicats com a obra independent, bé que són complement dels anteriors per la continuïtat d’estil. Hi ha un índex de matèries. La primera edició dels Anales és del 1562 i suscità fortes polèmiques: fou impugnada pel cosmògraf Alonso de Santa Cruz i defensada per Ambrosio de Morales i Juan Páez de Castro. Més tard fou elogiada per Leonardo de Argensola. Els Anales foren reeditats el 1584, 1610, 1668, 1853 i 1968-78. Des del 1967 hi ha en curs una altra edició. És una de les obres fonamentals de la historiografia catalanoaragonesa.

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...