Amic de Tales, participà en la vida pública de la ciutat i viatjà molt. És autor d’un mapa del món conegut. Hom li atribueix la construcció d’una esfera celeste, el descobriment de la inclinació eclíptica i la introducció, de Babilònia a Grècia, d’un gnòmon, amb el qual estudià el recorregut del Sol en l’eclíptica i fixà els solsticis i equinoccis. Fou el primer grec que escriví un tractat sobre la natura. Posà com a principi de tot, no pas un dels elements, sinó quelcom d’indeterminat o il·limitat (àpeiron), del qual sorgeixen els elements per separació dels “contraris” (fred, calent, sec i humit). Considerà que la Terra, de forma cilíndrica, flota sense suport al centre de l’univers, encerclada d’anells de foc envoltats d’aire: els astres serien fragments d’aquest foc vists a través d’orificis en la capa d’aire. Afirmà l’origen natural de la vida i la formulació de les espècies animals —entre elles l’home— mitjançant una evolució. Explicà tots els fenòmens —astronòmics, meteorològics i vitals— per una acció recíproca dels elements.