Martin Andersen-Nexø

(Copenhaguen, 26 de juny de 1869 — Dresden, 1 de juny de 1954)

Escriptor danès.

D’origen humil i de formació autodidàctica. D’ençà del 1917, s’afilià al Partit Comunista, visità nombroses vegades l’URSS, i el 1949, quan Dinamarca signà el pacte Atlàntic, s’establí a la RDA. La seva obra literària, composta sobretot de novel·les i narracions autobiogràfiques, passa del pessimisme per la descoberta de la situació del proletariat a l’esperança en la victòria d’aquest. D’entre les seves novel·les, escrites en una prosa directa i emotiva, cal esmentar Pelle Erobreren (‘Pelle el Conqueridor’, 1906-10), Ditte Menneskebarn (‘Ditte, filla de l’home’, 1917-1921) i Morten hin Røde (‘Martí el roig’, 1945). Deixà també llibres de viatges (Spanien, 1937), d’assaig (Lenin, 1947) i excel·lí en la narració curta.