Treballà de carboner fins el 1914, que començà a publicar les seves poesies. Iniciador de la literatura “proletària"al seu país, i alhora imbuït d’una mena de fe religiosa, obtingué de seguida una gran popularitat. D’entre les seves obres cal esmentar Kolvaktarens visor (‘Cançons del carboner’, 1915).