És constituït per un altiplà interior aturonat (Nallamalla, Velikonda, Erramala, i Palkonda al sud) i una plana costanera, contínua al sud i discontínua al nord, on es troben els deltes dels rius Kríshna i Godāvari que baixen de l’altiplà a uns 73 km de la costa, iniciant una plana al·luvial suaument inclinada cap a la mar. El clima és determinat pels monsó del S-W amb una estació seca d’octubre a març. Gran part dels sòls són rojos, relativament pobres, llevat dels deltes, en els quals predomina el sòl al·luvial, i de les valls de Khishna i el Godāvari on es troben terres negres. La vegetació natural és formada per matolls espinosos i a les àrees pantanoses per boscs caducifolis. El bosc cobreix el 19% del territori. Els rius més importants són el Penner, que neix a l’altiplà de Dècan, i el Krishna i el Godāvari, que es veuen afectats pel monsó i provoquen inundacions els mesos de juliol i agost. Gran part de la població es dedica a l’agricultura amb tècniques primàries i força animal. L’arròs és el principal conreu; cal esmentar també el mill, llegums secs i canya de sucre a Hyderābād. Andhra Pradesh és l’únic estat lleugerament urbanitzat de l’Índia. Té petites indústries de sucre, paper, cigarrets i química, principalment a Hyderābād. L’estat d’Andhra Pradesh fou constituït l’1 d’octubre de 1953 amb territoris del nord de Madras i la part oriental de Hyderābād. La seva població és de majoria hindú amb minories musulmanes, cristianes i tribals; l’idioma oficial és el telugu, però els musulmans parlen l’urdu i l’anglès és molt estès. El govern està en mans d’un governador nomenat pel president de l’Índia i una assemblea legislativa de 301 membres, en part nomenada per un consell legislatiu de 90 membres. La capital de l’estat és Hyderābād. Altres ciutats importants són Vishākhapatnam, Machilīpatnam i Nellore.