i Andilla | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Andilla

Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Població: 
316 h
[2009]
Extensió: 
143 km2

El terme és accidentat per la serra d’Andilla (àrid contrafort de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, amb elevacions considerables: La Veteta a 1 434m i La Peñaparda a 1 323 m). La major part del terme és de terreny improductiu. Els conreus són de secà (cereals, vinya i oliveres). La llenya terrera era explotada abans com a combustible per als forns de ceràmica de Manises i de Paterna. Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris (98%]. La ramaderia (sobretot el bestiar cabrum) ha disminuït des del 1945, que les muntanyes foren declarades d’utilitat pública. La població, que el 1910 era de 1 457 h, ha disminuït progressivament. La vila (112 h [2006]; 894 m alt.), situada al coster d’un turó, fou un recinte emmurallat (són conservades les ruïnes d’un arc de la porta d’entrada). Jaume I la conquistà el 1237 i en donà la senyoria a Eiximèn Peres d’Arenós, cap d’una baronia d’Andilla ( baronia d’Andilla). L’església parroquial és del s. XV i té la façana renaixentista; les portes del retaule major foren pintades per Joan Ribalta amb la col·laboració del seu cunyat Vicent Castelló (1622). Dins el terme hi ha, a més, els pobles i llogarets d'Artaix, Oset i la Pobleta d’Andilla, el nucli més important del municipi.

Col·laboració: 
RPC / PBA
Llegir més...