La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada (prop del 31% del cens total de les valls). El 1935 fou dividida en dos quarts independents: Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany. L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany. A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú. És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita. El turisme i el comerç són les activitats econòmiques dominants. L’antiga indústria llanera ha desaparegut de fa temps i no hi ha cap altra activitat industrial important. La vila (21 212 h [2006], andorrans; 1 029 m alt) és situada a 11 i a 33 km, respectivament, per carretera, de les fronteres estatals espanyola i francesa, en un ressalt rocós, sota la serra d’Enclar (2 317 m), a la dreta de la Valira. La població ha augmentat extraordinàriament (975 h el 1947, 16 189 h el 1984 i 22 821 h el 1993) i s’estén al llarg del traçat de la carretera, cap a Santa Coloma (S) i les Escaldes (N). La parròquia d’Andorra és mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). El sobrenom la Vella, és a dir, la vila, li fou afegit posteriorment per tal de distingir la vila del conjunt del territori homònim i potser també per a subratllar-ne la capitalitat. Fins ben entrat el sXX oferia, amb els ravals del Pui, el Puial i Tovira, l’aspecte típic d’un poble de muntanya. Les cases, separades per carrers estrets i irregulars, s’agrupaven entorn de la plaça major (des del 1913, plaça del príncep Benlloch) i al llarg del vell camí ral. La modernització s’inicià després de la Segona Guerra Mundial. Al costat d’algunes antigues cases pairals, com les cases Solana, Rossell, Molines i Guillemó (on s’allotjà Jacint Verdaguer el 1883), és particularment remarcable la Casa de la Vall, mostra d’arquitectura mixta amb atributs defensius de tradició medieval i decoracions murals de tema religiós (del s XVI) i seu del Consell General. En un edifici modern contigu hi ha la seu del govern andorrà. L’església arxiprestal, dedicada a sant Esteve, restaurada i ampliada, conserva encara l’absis i el campanar romànics del s XII. Una part de les pintures de la nau i del presbiteri, atribuïdes al mestre d’Andorra, del s XIII, són actualment a Barcelona, al Museu Nacional d’Art de Catalunya. A més dels pobles de Santa Coloma d’Andorra, són dins la parròquia l’antic llogaret de la Margineda, les bordes de la Comella i el castell de Sant Vicenç de Montclar. Al N del nucli antic hi ha els nous barris de les Closes de Guillemó, Sant Andreu, Prada Guillemó i Prada Ramon.
Vista aèria d’Andorra la Vella
© Arxiu Fototeca.cat