i Gyula Andrássy | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gyula Andrássy

història hist
Polític hongarès, comte d’Andrássy.
Kassa, actualment Košice,, 1823 — Vološka, Rússia, 1890

Entrà a la dieta (1847) i participà en la revolta contra Àustria (1848). En avortar el moviment d’independència hongarès s’exilià a París (1849), on romangué fins que l’emperador Francesc Josep l’amnistià (1858). Fou novament membre de la dieta (1861) i vicepresident de la cambra de diputats (1865). Intervingué en la signatura del compromís constitucional austrohongarès del 1867. Del 1867 al 1871 fou primer ministre de l’imperi austrohongarès i des del 1871 fins al 1879 ministre d’afers estrangers. Durant la guerra Francoprussiana (1870-71) mantingué la neutralitat austríaca i representà l’Imperi a les reunions de la Lliga dels Tres Emperadors (1872); el 1875 estengué l’aliança a Itàlia amb un pacte bilateral. Per a evitar l’expansionisme de Prússia, signà un acord amb Rússia (1877), i, arran del conveni de San Stéfano (1878), proposà una reunió per a dirimir la qüestió de les províncies turques dels Balcans. De l’esmentat conveni nasqué el congrés de Berlín (1878), on obtingué per a Àustria el dret a ocupar Bòsnia i Hercegovina. L’elevat cost econòmic d’aquesta ocupació i el pacte amb Turquia (1879) provocaren el descontentament popular i la seva dimissió (1879).

Col·laboració: 
RAA
Llegir més...