Membre de la cambra (1885), formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza (1875-90). A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès. En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia (1918). Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria (1921). Fou diputat de l’assemblea nacional (1922) i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària.