i baronia d’Andratx | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

baronia d’Andratx

Nom amb el qual també era coneguda labaronia dels Bisbes de Barcelona, Sinònimbaronia del Pariatge
Baronia, anomenada també cort o baronia del Pariatge o baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca, que comprenia, en un principi, un extens territori de l’illa de Mallorca: a més del terme d’Andratx abraçava els actuals termes municipals de Calvià, Puigpunyent, Estallencs, Banyalbufar, Marratxí i l’actual Pla de Sant Jordi (fins el 1310) i la parròquia de Santa Creu a Palma.

Aquest vast territori fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou (i als seus successors), pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Muǧāhid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert. El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca. Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins el 1323, en què fou establert un pariatge entre el bisbe de Barcelona i el rei Sanç de Mallorca, foren governats directament pels bisbes. Des del pariatge del 1323, el govern de la baronia i la jurisdicció civil i criminal correspongueren als bisbes i als reis a parts iguals; eren exceptuats d’aquesta jurisdicció els generosos i els ciutadans honrats i els qui tenien la consideració de ciutadans del Regne de Mallorca. Els principals càrrecs de la baronia foren el batlle, representant dels poders reial i senyorial, i el mostassaf (càrrec creat per Jaume III de Mallorca el 1336), inferior en autoritat al batlle, però independent. El poder judicial era en mans del jutge del pariatge. La baronia existí fins el 1811.

Col·laboració: 
PJB
Llegir més...