i Andrea del Castagno | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Andrea del Castagno

pintura pint
Nom amb què és conegut el pintor italià Andrea di Bartolo di Somone.
Castagno di San Godenzo, Mugello, 1421 — Florència, 1457

L’any 1442 treballava a Venècia, on li són atribuïts els frescs de l’església de San Zaccaria. S'establí a Florència (1444), on treballà fins a la seva mort. D’entre la seva producció de tema religiós sobresurten els frescs de l’antic convent de Santa Apollonia (~ 1449-50) i de l’església de l’Annunziata (~ 1451-57), on és observat un tractament molt humanitzat dels personatges sagrats. Això no obstant, els seus frescs més representatius són els de tema profà —el monument eqüestre de Nicola da Tolentino (1456, Santa Maria dei Fiore) i la seva obra cabdal, la sèrie d' Homes i dones il·lustres (actualment a l’antic convent de Santa Apollonia)—, on és palesa la influència de l’escultor Donatello. L’art d’Andrea del Castagno representa, dins l’escola florentina, una continuació de la nova orientació realista començada per Masaccio. La seva aportació personal es concreta en un perfeccionament en la representació del volum, al qual dóna una aparença escultòrica. Com el seu contemporani Paolo Uccello, s’interessà també per l’estudi de la perspectiva ( Cena de l’antic convent de Santa Apollonia).

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...