Fou deixeble de Piero di Cosimo. Les seves primeres obres de qualitat són els frescs que representen la vida de sant Felip Benizzi (1509-10), l’església de l’Annunziata de Florència, així com també el Naixement de la Mare de Déu (1514), a la mateixa església, i les grisalles del claustre degli Scalzi , que començà l’any 1514. De l’any 1517 data una de les seves obres més representatives, la Madonna delle Arpie (Galleria degli Uffizi, Florència) i també el famós retrat d’una Dama llegint Petrarca (Galleria degli Uffizi). Passà el període de 1518-19 a França, on l’havia cridat Francesc I. Novament a Florència, pintà l' última Cena a San Salvi (1519), la qual, segons Berenson, és la més bella després de la de Leonardo. Posteriorment, féu la Madonna del Sacco (1525, ésglésia de l’Annunziata), seguí treballant en la decoració del claustre degli Scalzi , que acabà l’any 1526, i pintà, entre altres obres, l' Assumpció (1530, Galleria dei Pitti). Andrea del Sarto pertany a la generació postclàssica del Renaixement italià; el seu fou un art eclèctic que aprofità i recreà troballes dels grans artistes de la generació anterior com el sfumato de Leonardo o la composició eurítmica de Rafael, mentre aprengué de l’escola veneciana a valorar el color, que posà al servei d’un expressionisme propi i mesurat que, reprès i accentuat pels seus deixebles Pontormo i Rosso, donà entrada al moviment manierista.
Cap de nen , dibuix d’Andrea del Sarto
© Corel Professional Photos
Nom amb què és conegut el pintor italià Andrea d’Agnolo.