Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli”. Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya. Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat. Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós: Turca (1608), I due Lelii simili (1622), Due commedie in commedia (1623), etc. Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena (1610), i tragi-comèdies pastorals com La Centraura (1622), La Rosetta (1632), etc. Hom creu que el seu Adamo (1613) forní a Milton el tema d'El paradís perdut.