i Leonid Nikolajevič Andrejev | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Leonid Nikolajevič Andrejev

Nom transcrit al català deLeonid Nikolàievitx Andrèiev
Nom transcrit al català deLeonid Nikolàievitx Andrèiev
teatre teat i literatura lit
Novel·lista i dramaturg rus.
Or'ol, Rússia, 21 d’agost de 1871 — Mustamäki, Finlàndia, 12 de setembre de 1919

Féu estudis a Sant Petersburg i a Moscou —on es llicencià en dret el 1897— i es dedicà al dibuix i a la pintura per fer front a les despeses. Entrà com a fulletonista a “El Correu de Moscou” i obtingué un èxit immediat. De natural inquiet i d’idees revolucionàries d’arrel anarquista, el 1894 sofrí un atemptat, a conseqüència del qual contragué una afecció cardíaca que més tard l’havia de dur a la mort. Entre les seves primeres obres narratives sobresurten Bezdna (‘L’estimball’, 1902) i Krasnyj smekh (‘El riure roig’, 1905), inspirada, aquesta, en la guerra de Manxúria. En fracassar la revolució del 1905 passà a residir, l’any següent, a Finlàndia, on escriví Judes Iscariot (1907) i, sobretot, Rasskaz o semi povešennykh (‘La narració dels set penjats’, 1908), basada en els esdeveniments del 1905, amb la qual exercí una gran influència sobre la joventut russa. Mentrestant, havia iniciat la seva carrera de dramaturg: K zv'ozdam (‘Cap a les estrelles’, 1905), Žynz’ čeloveka (‘La vida de l’home’, 1906), Car’ golod (‘El rei fam’, 1908) i Č'ornyje maski (‘Les màscares negres’, 1908) són peces que solen girar entorn d’un personatge central, del qual intenten fer la descripció psicològica, i que el convertiren en el representant més remarcable del simbolisme rus. D’altres títols posteriors foren Anatema (1909), Žyzn’ O. Vasilija Fivejskogo (‘La vida del pare Basili Fiveiski’, 1909), Anfisa (1919) i Mysl’ (‘Pensament’, 1914). Durant la Primera Guerra Mundial fundà i dirigí un periòdic pacifista, i el 1917 estrenà un dels seus drames més importants, Tot kto nolučajet poščočiny (‘El qui rep les bufetades’), en el qual usà simbòlicament el món del circ a fi de subratllar el seu concepte de la vida, cada cop més pessimista. Amb el triomf de la Revolució fou cridat per rebre l’homenatge de tota la nació, però, a diferència de Gor'kij, refusà el reconeixement oficial i es retirà a Finlàndia, des d’on atacà durament els bolxevics a través de SOS (1919). El 1921 fou publicat pòstumament El diari de Satanàs, que assolí un èxit considerable./> La influència d’Andrejev a Rússia fou enorme, fins a l’extrem que El rei fam, tot i ésser una peça teatral, s’exhaurí en un dia, essent la tirada de 18 000 exemplars. També tingué una gran influència a Europa, sobretot a l’àrea de les llengües germàniques, a les quals fou traduït aviat. Així, sembla força decisiva la seva influència sobre l’expressionisme alemany i, a través d’aquest, sobre d’altres corrents europeus paral·lels sorgits durant les primeres dècades del segle.

Col·laboració: 
XFa
Llegir més...