i galàxia d’Andròmeda | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

galàxia d’Andròmeda

Sinònimnebulosa d’Andròmeda
Sinònimnebulosa d’Andròmeda
Imatge en infraroigs de la galàxia d’Andròmeda
© NASA
astronomia astr
Una de les galàxies més properes a la nostra galàxia.

Pertany al grup local, essent-ne la més massiva. Situada a la constel·lació d’Andròmeda, al NE de Mirach i una mica més d’un grau a l’E de ψ-Andromedae, és visible sense telescopi, ocupant una zona d’uns 80 per 250 minuts d’arc. Estudiada al s X per l’astrònom àrab al-Sūfī, i observada amb telescopi per Simon Marius el 1612, fou classificada per Messier que li donà el nombre 31. Encara ara és coneguda per les sigles M31 i també amb les de NGC 205, provinents del New General Catalogue de Dreyer. El 1924 Hubble hi descobrí alguns estels variables cefeides amb els quals determinà que era a una distància de l’ordre d’un milió d’anys de llum, la qual cosa implicava que es tractava d’un sistema estel·lar, convertint-se així en la primera galàxia descoberta fora de la Via Làctia. Andròmeda és una galàxia espiral del tipus Sb, de magnitud visual absoluta -21,1 i a una distància de 2,18 milions d’anys de llum. Amb un diàmetre de 163 000 anys de llum, conté uns 200 000 milions d’estels, amb una massa total de 3×101 1 masses solars, unes dues vegades la massa de la Via Làctia. L’abundància dels elements és semblant a l’abundància en la nostra galàxia, cosa que suggereix una evolució comparable. Té quatre petites galàxies satèl·lits: la NGC 221 (o M32) i la NGC 205, ambdues el·líptiques del tipus E2, i dues petites galàxies el·líptiques, la NGC 185 i la NGC 147.

Col·laboració: 
AQS / ACS
Llegir més...