Andrònic I Comnè

(?, aprox. 1120 — Constantinoble, 12 de setembre de 1185)

Emperador de Bizanci (1183-85), darrer de la dinastia Comnè.

Cosí de Manuel I, es presentà com a defensor del seu successor Aleix II i dels interessos grecs contra la política prollatina de la regent Maria d’Antioquia. Atià el poble de Constantinoble a la matança i al saqueig a les possessions dels llatins (1182). Entrà triomfalment a la capital, féu sentenciar a mort Maria i es proclamà coemperador; poc després féu assassinar Aleix II i es casà amb la seva muller Agnès (o Anna) de França (1183). Realitzà una notable obra de reconstrucció interna, però, per tal d’evitar la reacció de l’aristocràcia, implantà un règim de terror que repercutí a totes les classes socials. Xipre es declarà independent. L’antic enemic de Bizanci, Guillem II de Sicília, preparà una expedició contra Constantinoble, on esclatà una rebel·lió contra el sobirà; Isaac II Àngel fou proclamat emperador. Andrònic I fugí, però detingut i retornat a Constantinoble, sofrí una mort terrible.