i Jurij Andropov | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jurij Andropov

Nom transcrit al català deIuri Vladimirovitx Andròpov
ciències polítiques polít i història hist
Polític soviètic.
Naguckoje, Stavropol', 15 de juny de 1914 — Moscou, 9 de febrer de 1984

Primer secretari de la Lliga de les Joventuts Comunistes de Jaroslavl’ (1938-40) i de les de Carèlia (1940-44), ingressà el 1939 al Partit Comunista de la Unió Soviètica, en el qual, mentre romangué a Carèlia, ostentà diversos càrrecs. Entre el 1953 i el 1957 fou conseller i, posteriorment, ambaixador a Budapest, on tingué una participació destacada en la sufocació de la insurrecció hongaresa. Retornat a l’URSS (1957), i després d’ocupar diversos càrrecs, fou nomenat membre del comitè central del PCUS (1961) i del secretariat d’aquest organisme (1962-67). El 1967 esdevingué membre suplent del politburó i cap de la policia política (KGB), el 1973 titular del politburó i el 1976 fou nomenat general de l’exèrcit. Al maig del 1982 passà a formar part del secretariat del comitè central del PCUS, i al novembre següent en fou designat secretari general en substitució de L.I.Brežnev, de qui també heretà, al juny del 1983, el càrrec de president del presídium del soviet suprem, o cap de l’estat. Durant el seu breu mandat, afeblit per la mala salut, impulsà reformes econòmiques limitades i una severa campanya contra la corrupció administrativa.

Llegir més...