Aquestes dinasties foren fundades per dos nets del matrimoni format per Constantí Àngel i Teodora, filla de l’emperador bizantí Aleix II Comnè. D’una banda, Isaac II Àngel, fill d’Andrònic, proclamat emperador de Bizanci en la revolta que enderrocà el darrer emperador Comnè, destronat pel seu germà Aleix III (1195) i restablert el 1203, associat amb el seu fill Aleix IV i ambdós deposats el 1204; de l’altra, Miquel, fill il·legítim del sebastocràtor Joan, fundador del despotat d’Epir, on la dinastia dels Àngel perdurà fins a l’assassinat de Tomàs (1318).