L’any 1407 entrà al convent de dominicans de Fiesole, on prengué el nom de Fra Giovanni de Fiesole. És considerat deixeble de Lorenzo Monaco, que conreà l’estil gòtic internacional. Del 1409 al 1418 s’exilià, amb tota la comunitat, a Foligno i Cortona, puix que no havien acceptat el papa, Alexandre V, elegit a Pisa per solucionar el Cisma d’Occident. Cap al 1438 començà a decorar el convent de San Marco, a Florència. El 1447 anà a Roma, on inicià la decoració de la capella de Nicolau V, al Vaticà. Prior del convent de Fiesole del 1448 al 1450, continuà treballant a Florència i a Roma. Les seves obres, fetes molt sovint en col·laboració amb deixebles, sovint frares companys seus, són conservades en llur major part al convent de San Marco, esdevingut Museo dell’Angelico , que conté obres pintades sobre fusta, i la sèrie de frescs (1438-77) que decoren les cel·les dels frares i altres dependències del convent, amb escenes de la vida de Crist, on sovint intercala motius dominicans, entre els quals cal distingir: Anunciació i Epifania (1435-40), Mare de Déu i Infant envoltats de sants i àngels (~1435), Judici Final, etc. Diverses obres seves, que moltes vegades són compartiments solts de retaules grans, es troben disseminades per tot el món: Coronació de la Mare de Déu (~1425, Musée du Louvre), Anunciació (1425-30, Cortona, església del Gesù), Coronació de la Mare de Déu (1430-35, Galleria degli Uffizi), Decapitació de sant Cosme i sant Damià (~1440, Musée du Louvre) i moltes altres taules a la Pinacoteca de Perugia, al Vaticà, al Gardner Museum de Boston, a la National Gallery de Londres, etc. També es conserven els frescs del Vaticà, que representen la Llegenda de sant Esteve i la Llegenda de sant Llorenç (1447-50, capella de Nicolau V). Angelico, frare abans que pintor, fou un artista de temàtica exclusivament religiosa, que amb les seves obres es proposà d’edificar l’espectador; aquesta posició respecte a l’art i la composició de les seves obres, basada sovint en esquemes miniaturistes heretats del seu suposat mestre Lorenzo Monaco, fan d’Angelico un artista de fons medieval; això no obstant, per a acomplir la seva finalitat, la seva ideologia s’havia d’expressar en un llenguatge pictòric modern, que trobà en la pintura revolucionària de Masaccio, enriquida amb una aportació genial: la llum, emprada amb una finalitat immediata no naturista sinó estètica i expressada mitjançant un ús intel·ligent del color. Els nacionalistes del s XIX veieren en la seva obra una representació dels valors morals de la Itàlia medieval, no contaminada encara per l’esteticisme pur del Renaixement; per això San Marco fou un dels primers museus que el nou estat italià, malgrat el seu laïcisme, instituí (1869). Entre els nombrosos deixebles d’Angelico destaca Benozzo Gozzoli.
L’Anunciació , de Fra Angelico (Museo dell’Angelico, Florència)
© Corel Professional Photos
Nom amb què és conegut Guido (o Guidolino) di Pietro, pintor italià.