Vida i obra
Vigatana d’origen, per bé que instal·lada a Figueres, Maria Àngels Anglada es llicencià en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i combinà, durant anys, l’ensenyament i les col·laboracions periodístiques en revistes com Canigó, El Pont, Reduccions i 9 País de Figueres. Conjuntament amb Jordi Geli, el seu marit, edità Memòries d’un pagès del segle XVIII (1978), de Sebastià Casanovas i Canut, i publicà assaigs sobre la poesia d’Espriu i Carner, com “Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974), i Viatge a Ítaca amb Josep Carner (1982).
La seva trajectòria lírica començà a Díptic (1972), juntament amb Núria Albó, i continuà a Kiparíssia (1980). El 1990 aplegà el conjunt de la seva obra poètica a Columna d’hores, i, el 1996, publicà Arietta.
Com a narradora es donà a conèixer amb Les Closes (1979), premi Josep Pla 1978, obra que l’acostà a un públic més ampli i des d’on començà a construir una sòlida trajectòria de novel·lista amb els títols Viola d’Amore (1983), Sandàlies d’escuma (1985), Artemísia (1990), L’agent del rei (1991), El ↑violí d’Auschwitz (1994) i Quadern d’Aram (1997). En aquests mateixos anys, també publicà els volums de relats i narracions No em dic Laura (1981), La daurada Parmèlia i altres contes (1991) i Dones soles (1995). A títol pòstum es publicà Nit de 1911 (1999, premi Octavi Pellissa) i L’àngel (2000).
Al final de la dècada dels anys vuitanta reprengué el seu interès per l’assaig literari en llibres d’alta sensibilitat lectora com Paisatge amb poetes (1988), El mirall de Narcís. El mite grec en els poetes catalans (1988) i Paradís amb poetes (1993). Relacionades amb el seu interès pel món clàssic, cal esmentar obres divulgatives com Relats de mitologia. Els Déus (1996), Relats de mitologia. Els herois (1996) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997), i com a traductora de la literatura grega clàssica excel·lí en l’antologia Les germanes de Safo: antologia de poetes hel·lenístiques (1983) i en les versions dels Epigrames de Meleagre de Gàdara (1993).
El 1991 ingressà a la secció filològica de l’IEC. El 2010 es publicà pòstumament Maria Àngels Anglada. Poesia completa, que incloïa els poemes inèdits.
Bibliografia
- Cònsul, I. (1997): “A profile of Maria Àngels Anglada”. Catalan Writing, 15, p. 8-20.
- Diversos autors (1998): Àlbum Maria Àngels Anglada. Barcelona, Centre Català del PEN Club.
- Foguet i Boreu, F. (2003): M. Àngels Anglada. Passió per la memòria. Barcelona, Pòrtic.
- Miró, M.-M. (2003): Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM.