Entrà a l’orde dels agustins descalços. Ocupà diversos càrrecs, com els d’examinador sinodal, qualificador de la suprema inquisició, predicador de Felip IV i cronista del Regne d’Aragó. El 1634 fou elegit vicari general per la seva congregació. Pocs anys després, el rei el presentà per al bisbat de Solsona. En plena crisi política, ocasionada per la guerra a Catalunya, fou desterrat pel govern francès, i passà a ocupar la seu episcopal de Lleida tan bon punt fou conquerida aquesta ciutat per les armes de Felip IV; la mort el va sobtar a Fonts mentre hi feia la visita pastoral. Tant a Solsona com a Lleida es manifestà enemic del partit català i àdhuc amenaçà amb l’excomunió els qui no acceptaven la sobirania de Felip IV. Entre altres escrits seus cal esmentar la Regla y constituciones de los frailes descalzos de NP San Agustín de la Congregación de España e Indias. Relación del tránsito que hicieron a las Indias los pp agustinos descalzos el año 1605 y progresos que allí han tenido hasta el año 1630; a més, féu publicar unes Constituciones del sínode que celebrà a Lleida l’any 1646.