batalla d’Anglaterra

Nom donat als enfrontaments entre la RAF i la Luftwaffe que es produïren al cel britànic durant la Segona Guerra Mundial (del 10 de juliol al 31 d’octubre de 1940).

Com a preludi de la invasió de Gran Bretanya, els alemanys iniciaren una sèrie d’atacs aeris i bombardejaren els principals aeròdroms, ports i centres industrials. Els britànics, dirigits pel mariscal de l’aire Dowding, aconseguiren, amb la meitat de forces, d’abatre un gran nombre de bombarders alemanys. Des del 15 de setembre, Alemanya canvià de tàctica i el seu objectiu foren les grans ciutats i, concretament, Londres. Aquests esdeveniments feren fracassar l’intent d’invasió i causaren 1 733 baixes entre els bombarders alemanys i 915 entre els caces britànics.