i Anglesola | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Anglesola

Arbre genealògic dels Anglesola
©
genealogia geneal
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.

El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola, al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge (Segrià) i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer (1105). Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família: la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig (Urgell), de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona. La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’Anglesola, tercer senyor de la baronia d’Anglesola i net de Berenguer Gombau. El seu fill Bernat I d’Anglesola (mort el 1182) acompanyà el comte d’Urgell a ajudar el comte Berenguer Ramon de Provença contra Ramon dels Baus (1144); formà part del seguici d’Alfons I i participà en les expedicions del comte rei contra Tolosa (1175) i contra el regne de València. Un dels seus fills, Pere I d’Anglesola, fundà la branca dels senyors de Miralcamp. El succeí l’hereu i fill gran Berenguer II (dit també Arnau Berenguer), el qual fou senyor, entre d’altres, dels castells, llocs i baronies d’Anglesola, de Paganell, de Castellnou de Seana, de Vilanova de Bellpuig, d’Utxafava i d’Ivars, al pla d’Urgell, de Montmagastre, a la Noguera, i de Térmens i de Corbins, al Segrià. Probablement fou donat als templers de Gardeny (1196) i prengué els hàbits religiosos ensems amb la seva muller, Anglesa, el 1214. El seu net Ramon I d’Anglesola (mort vers el 1292) serví Pere II i Alfons II i fou un dels ambaixadors a Tarascó. Germà d’aquest darrer fou Galceran d’Anglesola, senyor de Montaspre (mort vers el 1315), el qual sostingué lluites contra els comtes d’Urgell (1287 i 1292) i acompanyà Jaume II en la campanya de Múrcia. Gombau de Mauleon (mort vers el 1362), net de Ramon I, fou senyor de Castellolí, de Selgua i de Guialmons, i de les Piles, de Rubió, de Marmellar i de Montlleó, com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III en la guerra contra Castella (1358). La línia d’Anglesola s’extingí amb Sibil·la (morta vers el 1393), germana de Berenguer d’Anglesola, casada vers el 1360 amb Hug d’Anglesola senyor de Miralcamp, i l’herència passà a la seva filla Constança, muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. La branca de Miralcamp fou originada per Pere I d’Anglesola, senyor de Miralcamp (mort vers el 1220), el qual apareix entre els nobles convocats a les corts de 1198. El seu fill, Pere II d’Anglesola (mort el 1250), participà en la conquesta de València al davant d’una host i obtingué en el repartiment del regne molts béns a Albaida, per a ell i per als seus homes; fou enterrat a Poblet. El seu net Bernat I (mort vers el 1334) fou un dels capitans que combateren contra la invasió francesa a la muntanya de Girona. Aquesta branca acabà en el seu besnet Hug II (mort el 1399), el patrimoni del qual passà a la filla del seu segon matrimoni (celebrat amb Elieta de Rocabertí), Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, senyor de Castre i de Peralta. La línia de Bellpuig fou fundada per Berenguer d’Anglesola, senyor de Verdú i de Bellpuig i germà del fundador de la línia d’Anglesola; era possessor de terres i de drets a Anglesola, a Barbens i a altres llocs del pla d’Urgell; prengué part, probablement, en la reconquesta de Lleida, car signà, el 1150, la carta de població de la ciutat. El 1139 rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el castell i la baronia de Bellpuig. La seva filla Berenguera d’Anglesola (morta el 1225) heretà la senyoria de Verdú en casar-se (1164) amb Guillem de Cervera i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona. El net de l’esmentat Berenguer Arnau, Guillem II d’Anglesola (mort vers el 1236), senyor de la baronia de Bellpuig, fou conseller d’Alfons I i de Pere I i fundà el monestir de Sant Nicolau de l’Hospitalet (1224); fou pare de quatre fills: Guillem III d’Anglesola, que continuà la línia; Gueraua d’Anglesola, muller de Simó de Palau, vescomte de Bas, Ramon d’Anglesola, bisbe de Vic des del 1264, i Berenguer Arnau I d’Anglesola, senyor de Butsènit i d’Utxafava (mort vers el 1282), tronc de la branca dels senyors d’aquests llocs, la qual s’extingí amb els seus fills Berenguer Arnau II d’Anglesola i Ramon d’Anglesola; aquest darrer acompanyà Jaume II en el seu viatge a Roma el 1298. El fill gran, Guillem III d’Anglesola, lluità a València i obtingué heretats a Sogorb i a Morvedre i morí assetjant Lleó el 1296. Tingué dos fills: Guillem IV d'Guillem d’Anglesola i Ramon d’Anglesola, canonge i després bisbe de Vic, del 6 d’agost al 9 de setembre de 1306, nebot d’un altre bisbe de Vic del mateix nom (Ramon d’Anglesola). El darrer plançó d’aquesta línia fou Ramon d’Anglesola (mort el 1386), el qual succeí el seu pare Guillem IV, i heretà de la seva mare, Beatriu de Pallars, el vescomtat de Vilamur, que, el 1381, traspassà al seu nebot Hug Folc II de Cardona. Morí sense fills i les seves baronies passaren a l’esmentat nebot, fill de la seva germana Beatriu d’Anglesola. La línia de Vallbona fou fundada per Ramon Arnau d’Anglesola, germà dels fundadors de les altres dues línies, i extingida amb el seu rebesnet Arnau III d’Anglesola.

Col·laboració: 
SSo / AAl / AFE
Llegir més...