i illes Anglonormandes | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

illes Anglonormandes

Sinònim illes Normandes, Sinònim illes del Canal, Francès Îles Anglo-normandes (fr), Anglès Channel Islands (en)
Sinònim illes Normandes, Sinònim illes del Canal, Francès Îles Anglo-normandes (fr), Anglès Channel Islands (en)
Arxipèlag de la costa NW de França al canal de la Mànega, pertanyent administrativament a la Gran Bretanya.
Població: 
151.000 h
[est 2003]
Extensió: 
195 km2

L’arxipèlag comprèn les illes de Guernsey, Jersey, Aurigny (Alderney, en anglès), Sercq (Sark, en anglès), Herm, i altres de més petites, de les quals només Roches Douvres i Îles Chausey pertanyen a França. Constituïdes per materials cristal·lins com a prolongació del massís Armoricà, les illes tenen un relleu aturonat amb costes altes i espadades. El clima hi és humit i suau, amb estius relativament calorosos. Els principals recursos són l’agricultura (hortalisses i flors per a l’exportació), el bestiar boví, de races molt preades (Alderney, Guernsey, Jersey), la indústria (electrònica) i el turisme. Les llengües oficials són el francès a Jersey i l’anglès a Guernsey, bé que al camp hom parla encara una modalitat d’anglonormand. Les principals poblacions són Saint Peter Port a Guernsey i Saint Helier a Jersey. Jurídicament, les illes constitueixen una dependència de la Corona britànica i gaudeixen d’un estatut especial. Són dividides en dues batllies: Jersey i Guernsey, on hi ha el representant britànic i un batlle que governa juntament amb una assemblea escollida pel poble.

El dret és basat en el Grand Coutumier de Normandia del segle XIII, amb afegits posteriors de lleis angleses. El segle XI foren ocupades pels normands i durant l’edat mitjana estigueren sota el domini dels ducs de Normandia. El 1204, conquerida Normandia per França de mans dels anglesos, únicament les illes anglonormandes restaren sota domini de la corona anglesa. Des del 1771 l’assemblea té potestat legislativa en algunes matèries. Foren ocupades pels alemanys del 1940 al 1945.

Col·laboració: 
MVM
Llegir més...