i Oriol Anguera de Sojo | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Oriol Anguera de Sojo

Oriol Anguera de Sojo
© Fototeca.cat
història del dret hist dr, ciències polítiques polít i història del dret canònic hist dr can
Jurista, polític i especialista en dret canònic.
Barcelona, 1879 — Barcelona, 1956

Membre del Partit Catalanista Republicà. En proclamar-se la República, ocupà el palau de justícia de Barcelona, i fou nomenat president de l’audiència territorial de Catalunya. A l’agost del 1931 substituí Carles Esplà com a governador civil de Barcelona, càrrec en el qual s’esforçà a mantenir l’ordre públic i la legalitat republicana davant les accions d’alguns sectors de la CNT, que començava a ésser dominada pels elements de la FAI. Dimití a finals de desembre del mateix any. Fiscal del tribunal suprem de la República, el 1933 actuà com a tal en el procés instruït al general Cavalcanti i altres dels revoltats durant l’agost del 1932. Afiliat a la CEDA, fou ministre del treball (octubre del 1934-abril del 1935) en un govern presidit per Alejandro Lerroux. Abans del 18 de juliol de 1936 abandonà la política i tornà a dedicar-se a la professió d’advocat. Dels seus treballs i conferències sobre temes jurídics cal destacar els relatius a l’Estatut de Catalunya, al dret especial de la comarca de Vic (1934), a la llei de Contractes de Conreu (de la qual fou un adversari aferrissat) i, sobretot, l’obra escrita per encàrrec del Col·legi d’Advocats de Barcelona i publicada el 1914, El dret català a l’illa de Sardenya.

Llegir més...