Ciutat ben comunicada, per ferrocarril i carretera, amb Bordeus i port fluvial vora el Charente, que faciliten la seva funció com a centre agrícola i industrial (foneries, motors elèctrics, saboneries i fàbriques de paper). La catedral de Sant Pere, del s XII, és un exemple típic del grup d’esglésies romàniques d’influència bizantina i amb cúpules, pròpies del sud-oest de França; en aquest cas la nau és coberta amb tres cúpules, i el creuer amb una llanterna coronada d’una quarta cúpula; al costat nord s’enlaira el bell campanar, també romànic, de 59 m d’alçària. L’església fou restaurada al s XIX per Paul Abadie, que és també l’autor de l’edifici de la casa de la ciutat (1858-68), d’estil medievalitzant. Museu d’etnografia africana i oceànica.
Antiga capital de l'Angoumois, Angulema fou coneguda a l’època gal·loromana amb el nom d’Iculisma. D’origen militar, fou conquerida primer pels visigots i després pel rei franc Clodoveu (507). El 850, Carles el Calb l’erigí en comtat i el donà a Vulgrin I. El comtat d’Angulema comprenia aproximadament la regió d’Angoumois. Sota el govern de Vulgrin I (866), s’uní al Perigord i a l’Agenais. En temps dels Capet passà als comtes de Poitiers, ducs d’Aquitània. Al final del s XII el comtat fou reclamat pel rei anglès Joan Sense Terra en nom de la seva muller Elisabet d’Angulema. El segon casament d’aquesta (1216) amb Hug X, senyor de Lusignan i comte de la Marca, comportà l’annexió d’Angulema a la casa de Lusignan, que conservà el comtat fins el 1308, quan Felip el Bell l’incorporà a la corona. Cedit als anglesos pel tractat de Bretigny (1360), fou reconquerit per Carles V el 1373 i donat a la branca menor de Valois-Orleans. El 1515, Francesc I (aleshores comte d’Angulema) annexionà novament el comtat i l’elevà a ducat. El ducat d’Angulema, creat per Francesc I a favor de la seva mare, Lluïsa de Savoia, fou retornat a la corona a la mort d’aquesta (1531). Tot i això, fou concedit a d’altres persones: des de Lluís XIV, un dels membres de la família reial tingué el títol honorífic de duc d’Angulema; l’últim a posseir aquest ducat fou el delfí Lluís (mort el 1844), fill de Carles X.