Estudià a Barcelona i viatjà (1833-39) per l’Europa occidental i els EUA. Després estudià a la Junta de Comerç i ingressà (1840) a l’Acadèmia de Ciències i Arts i a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Actuà com a vicepresident de la Junta de Comerç (1841-43). Fou president de la Companyia Agrícola Catalana, que tenia per objecte l’explotació de grans predis. Catalitzà i orientà l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, fundat el 1851. Aquest li publicà (1852) un recull d’articles, molt difosos, contra la indivisibilitat de la propietat de la terra i a favor de l’emfiteusi enfront de la reforma del Codi Civil. Dirigí la Revista de Agricultura Práctica (1853) de l’Institut, on defensà la modernització agrària i la gran propietat.