i Anhalt | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Anhalt

Antic territori de l’Alemanya central, que s’estenia, dividit en diversos fragments, en direcció NE-SW des de Fläming fins al baix Harz.
Extensió: 
2.326 km2

La capital era Dessau. Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt. Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments (1170 i 1212) de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi. El primer príncep fou Enric I el Vell (vers 1170-1252) l’any 1212, amb el títol de comte. Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben (extingida el 1315), Anhalt-Bernburg (extingida el 1863), de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn (extingida el 1812); Anhalt-Köthen (extingida el 1847) i Anhalt-Zerbst (extingida el 1793). La Reforma hi fou introduïda al s XVI per Jordi III. La línia dels prínceps d’Anhalt-Dessau reuní les possessions de les altres línies i, el 1807, tot el territori fou convertit en el ducat d’Anhalt , que entrà a la Confederació del Rin i el 1815 a la Confederació Germànica. El 1859 obtingué un règim constitucional. El 1866 s’adherí a la Confederació d’Alemanya del Nord i després a l’imperi alemany. El 1918, Anhalt es proclamà estat lliure. Durant el període nazi (1933-45) fou unit administrativament a Brunsvic. La pobresa de recursos del ducat havia portat alguns dels titulars a entrar al servei d’altres prínceps, com fou el cas de Leopold I d’Anhalt-Dessau (1693-1747), organitzador de la infanteria prussiana.

Col·laboració: 
AFE / VFP
Llegir més...