En aquest lloc, el 782, Vitiza fundà un cenobi que prengué el nom de Benet (Benet d’Aniana), fill del comte de Magalona. La protecció que rebé de Carlemany i d’alguns nobles de la regió el convertiren en un dels centres religiosos i culturals més importants d’Aquitània. Aquest mateix prestigi fou, però, la causa que li valgué aviat el recel de l’arquebisbe d’Arle (s IX) i, més tard, dels monestirs de Gellone i Casa Dei (Alvèrnia). Durant el cisma d’Occident es decantà a favor dels papes d’Avinyó. Al llarg de les guerres de religió del s XVI, els calvinistes incendiaren el cenobi (1562) i en destruïren l’arxiu. Des d’aleshores el cenobi menà una vida somorta, fins que fou suprimit el 1790. A partir del s XV estigué sota el règim dels abats comendataris, els més importants dels quals foren els bisbes de Besiers.