Filla d’Amadeu V, comte de Savoia, i de Maria de Brabant. Canvià el seu nom de Joana pel d’Anna en contreure matrimoni (1326) amb Andrònic III, coemperador de Bizanci (mort el 1341). En esdevenir regent de llur fill Joan V, s’oposà, formant partit amb l’almirall Áleksis Apókaukos i el patriarca de Constantinoble, al manteniment de la preponderància exercida per Joan Cantacuzè en vida de l’emperador. Revoltat, Cantacuzè es proclamà emperador a Tràcia, amb el nom de Joan VI; sis anys després, mort Apókaukos, entrà a Constantinoble (1347), essent reconegut emperador igual que Joan V. Anna hagué de cedir, però continuà la seva hostilitat contra Joan VI que, finalment, abdicà el 1354.