Cursà estudis de dret a París, que deixà inacabats. Treballà en feines de publicitari fins que esdevingué secretari de Louis Jouvet, la qual cosa li permeté d’iniciar la seva carrera de dramaturg amb L’Hermine (1932). La seva obra heretà certs elements de la tradició romàntica els quals posà al servei tant del melodrama com de la comèdia amb un notable pessimisme sobre la condició humana, però sempre amb un sentit exacte de la mesura, que el portà a ésser un dels representants de la pièce bien faite i, en general, del teatre burgès, i a obtenir un ressò mundial. Segons el caràcter que tenien, ell mateix agrupà les seves obres sota diferents denominacions; així, les peces negres, Le voyageur sans bagages (1937), La sauvage (1938), Antigone (1944), etc; les peces roses, Le bal des voleurs (1938), Léocadia (1939), etc; les peces brillants, La répétition ou l’amour puni (1950), Colombe (1951), etc; les peces grinyolants, Ardèle ou la Marguerite (1948), Ornifle ou le courant d’air (1955), Pauvre Bitos ou le dîner de têtes (1956), L’Hurlerberlu (1959), L’orchestre (1962), Les poissons rouges ou mon père ce héros (1970), etc; les peces d'època (costumées), L’Alouette (1953), Becket ou l’honneur de Dieu (1959), La Foire d’empoigne (1962), etc. Més tard escriví una crítica grotesca contra els intel·lectuals d’esquerra (Chers oiseaux, 1976) o les feministes (La culotte, 1978). Dirigí personalment la versió cinematogràfica de Le voyageur sans bagages (1943), una de les seves obres negres, i escriví, encara, el guió de diversos films. Les seves darreres obres són Le nombril (1981) i Number One (1984).