El 1885 tingué un paper important en la formació del partit obrer belga, que entenia com una agrupació de cooperatives, sindicats obrers, mutualitats, etc, basada en la solidaritat local més que no pas en una autoritat central. El 1914 defensà una política d’acció conjunta amb els liberals. Fou diputat socialista al parlament (1894) i ministre (1920; 1925-27; 1930).