i Antella | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antella

Antella
© Fototeca.cat
Municipi de la Ribera Alta, situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions terciàries de la serra d’Alèdua.
Població: 
1.498 h
[2009]
Extensió: 
18 km2

Les 425 ha de regadiu, ocupades gairebé del tot per tarongers, són regades amb aigua de la séquia reial del Xúquer, que té la presa dins el municipi, a la casa de les Compostes, construïda el 1732; i amb l’aigua del subsol elevada amb motor. El secà retrocedeix davant els tarongers. A la muntanya hi ha pinedes, molt clares, i pasturatges. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris (95%). La població, que entre 1900 (1 421 h) i 1960 (2 175 h) augmentà un 51%, ha experimentat darrerament una considerable minva. El poble (1 427 h diss [2006], antellans; 47 m alt.), emplaçat a l’esquerra del Xúquer, va néixer per l’agrupament dels habitants de la Xarquia, avui desaparegut, que temien les constants inundacions del riu. Expulsats els moriscs el 1609 (en aquell any era habitat per 170 famílies musulmanes), fou repoblat un any després amb 57 famílies de cristians; el 1646 només tenia 53 veïns. Fou cap d’una baronia (baronia d’Antella). Antella ha hagut de sofrir en diverses ocasions (1716, 1805, 1864) els desbordaments del Xúquer. L’església parroquial de Santa Maria depengué de Càrcer fins el 1574. El temple actual, bastit entre el 1704 i el 1722, és barroc xorigueresc, d’una sola nau. Queden restes del palau senyorial.

Col·laboració: 
RPC / PBA
Llegir més...