i Antigua i Barbuda | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Antigua i Barbuda

Nom oficial d’Antigua and Barbuda (en)
Estat
Antigua i Barbuda
Nom oficial d’Antigua and Barbuda (en)
Vista de la costa d'Antigua i Barbuda
© Tourism of Antigua and Barbuda
Estat de les Petites Antilles que comprèn les illes Antigua (280 km2), Barbuda (161 km2) i Redonda (1 km2); la capital és Saint John's, situada a l’illa d’Antigua.
Població: 
89.000 h
[est. 2012]
Extensió: 
442 km2

La geografia

Respecte a l’agricultura, els principals conreus són la canya de sucre, la fruita i les hortalisses. La ramaderia bovina ha assolit importància, com també la pesca, especialment de marisc. La indústria deriva bàsicament de la transformació de la canya, però també tenen un cert pes el tèxtil, la fabricació de mobles i l’assemblatge de components electrònics. El transport es fa per bones carreteres, pel port de Saint John's, i per l’aeroport de Coolidge, situat 7 km al NE de Saint John's. El comerç exterior, molt deficitari, intercanvia manufactures i béns de primera necessitat. Les importacions procedeixen bàsicament dels Estats Units (30%) i la Gran Bretanya (15%). El dèficit comercial se salda principalment amb el turisme, el qual, procedent sobretot dels països anglosaxons, és l’activitat econòmica més important (60% del PIB). La població és formada per negres de religió anglicana en la seva majoria. L’anglès és la llengua oficial, però generalment la gent parla un crioll anglès. Des del 1981 Antigua i Barbuda és una monarquia independent dins l’àmbit del Commonwealth. El cap de l’estat és el sobirà de la Gran Bretanya, representat per un governador general. El poder executiu és exercit pel govern, presidit pel primer ministre i responsable davant el parlament bicameral. Antigua i Barbuda és membre de l’ONU, de l’OEA i del CARICOM.

La història

Antigua fou descoberta per Cristòfor Colom el 1493, i colonitzada pels anglesos el 1632, i Barbuda ho fou el 1661. Del 1871 al 1956 formà part de la federació de les illes Leeward. Colònia independent de la corona britànica (1956-58), membre de la Federació de les Índies Occidentals (1958-62) i estat associat de la Gran Bretanya (1967-81), el 1981 assolí la independència. El nou estat hagué d’enfrontar-se a un fort moviment secessionista a l’illa de Barbuda. Les primeres eleccions, celebrades el 1984, foren guanyades pel Partit Laborista d’Antigua per majoria absoluta, i el seu líder, Vere C. Bird, esdevingué primer ministre. En política exterior, Antigua i Barbuda s’autodefiniren com a país no-alineat. Això no obstant, col·laboraren en la invasió dels EUA a l’illa de Grenada (1983). Des del 1982 establiren relacions diplomàtiques amb diversos països, entre d'altres, la Xina Popular, el Brasil, Veneçuela i altres països llatinoamericans. Un problema crònic del país fou la corrupció, que a la dècada dels noranta donà lloc a continus escàndols. Tot i això els laboristes tornaren a guanyar les eleccions generals celebrades el 1994. El seu líder, Lester Bird, fill del fins aleshores primer ministre, esdevingué el nou primer ministre, i revalidà el càrrec el 1999, amb la qual cosa consolidà l’hegemonia de la família Bird a l’illa. L’economia, que depèn del turisme, patí durant aquest darrer any les conseqüències de la imposició de sancions econòmiques dels Estats Units i la Gran Bretanya, que l’acusaven de ser un dels principals enclavaments de blanqueig de diners del món. El 2001 els esforços per a erradicar aquesta pràctica aconseguiren l’aixecament d’aquesta qualificació. Al març del 2004 Baldwin Spencer, líder del Partit Unit Progressista, derrotà el Partit Laborista de Lester Bird, i posà fi al control del govern que exercia la família Bird. El 2005, el govern de l’illa restaurà un impost sobre els ingressos personals, abolit el 1975, per combatre el dèficit fiscal acumulat. Durant el 2006, prosseguiren els esforços per superar la feblesa econòmica: s'augmentaren els impostos, es controlà la despesa i es reduïren els salaris dels funcionaris. El 2007 s’inicià un contenciós amb els EUA davant l’OMC per les restriccions imposades a les apostes per internet, en el qual Antigua i Barbuda demanava compensacions de 3.000 milions de dòlars anuals. Al desembre d’aquest any els tribunals de l’OMC donaren la raó a l’estat antillà, bé que la compensació fou molt inferior a la reclamada. El 2008, l’augment de vols i de creuers i del turisme alleugeriren l’impacte de la crisi. Al març del 2009 Baldwin Spencer aconseguí de nou el càrrec de primer ministre. Poc després, hom descobrí un negoci de blanqueig de diners del milionari nord-americà Allen Stanford, el qual duia a terme les operacions a través d’un banc amb seu a Antigua i Barbuda. Com a resultat de l’escàndol, el país perdé la reputació de transparència i bones pràctiques i entrà en una etapa de tensions amb els EUA. Des d’aleshores ha intentat convertir-se en un centre mundial d’apostes per internet.

Col·laboració: 
JoMV / MoFe
Llegir més...