i Antilles Neerlandeses | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antilles Neerlandeses

Vista de Willemstad, capital de les Antilles Neerlandeses a l’illa de Curaçao
© J.A. Afonso
Conjunt d’illes de la mar Carib que constituí una unitat autònoma dependent dels Països Baixos vigent fins el 2010.
Població: 
189.000 h
[est 2006]
Extensió: 
800 km2

 Comprenia dos grups d’illes: Curaçao i Bonaire, situades davant la costa de Veneçuela (732 km2), i Saba, Sint Eustatius i la meitat meridional de Sint Maarten -l’altra meitat pertany a França-, situades a l’E de Puerto Rico (68 km2). 

Colonitzat pels neerlandesos al segle XVII, les illes foren anomenades Índies Neerlandeses Occidentals. Curaçao fou un dels mercats d’esclaus més importants del Carib fins a l’abolició de l’esclavitud el 1863. El 1954 les illes adquiriren un estatut semiautònom i el nom d’Antilles Neerlandeses, amb capital a Willemstad, a l’illa de Curaçao.

L’octubre de 2010, després d’una sèrie de referèndums celebrats els anys anteriors foren dissoltes com a entitat política, i obtingueren nous i diversos estatuts: Curaçao i Sint Maarten esdevingueren nacions dins dels Països Baixos, mentre que Bonaire, Sint Eustatius i Saba es convertiren en municipis autònoms especials.

Actualment, el turisme és una indústria important a totes les illes, i també el refinatge de petroli importat de Veneçuela i de Mèxic a Curaçao i, en menor escala, a Bonaire i Sint Eustatius. 

Llegir més...