i principat d’Antioquia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

principat d’Antioquia

Estat llatí fundat el 1098, arran de la primera croada, per Boemon I, príncep de Tàrent, l’obra del qual fou completada i consolidada pel seu nebot Tancred.

El principat s’estenia al llarg d’uns 200 km de costa, del nord d’Alexandreta al sud de Bâniyâs; al sud-est incloïa Apamea i Maaret en Naamân i, a certa distància d’Alep, atenyia els límits del comtat d’Edesa. Independent de dret, acceptà el vassallatge envers Bizanci. Saladí (mort el 1193) s’apoderà de la major part del territori; Baybars posà fi a la seva existència en apoderar-se de la ciutat d’Antioquia el 1268, en temps de Boemon VI.

Llegir més...