Fou president de la Consulta di Stato, des d’on col·laborà als plans de reforma i modernització dels estats pontificis i en redactà l’estatut constitucional. Preparà la fugida de Pius IX a Gaeta el 1848. Acèrrim defensor de l’absolutisme papal, rebutjà, en nom del papa, la Llei de Garanties, i en el camp religiós fou contrari a la convocatòria del Concili I del Vaticà.